Abiertas hasta el amanecer ‘La maqueta’ CD

5.00

Categoría:

Descripción

ABIERTAS HASTA EL AMANECER LA MAQUETA

No hi ha demà! No hi ha demà a no ser que nosaltres el sembrem! Ens alienen en un món d’albes fosques, intentant convertir-nos en senzilles màquines que si ploren s’oxiden, on no hi ha altra opció que riure, sentir i viure. Sí, VIURE en majúscules! I només una esperança, obeir els instints; lliures i salvatges, aprenent a curar ferides i obrint horitzons horitzontals. Elles són les ABIERTAS. Lo de “HASTA EL AMANECER” es dona per fet! A Ponent ja ho han deixat clar. No han vingut a viure si no a cremar i no tenen la boca per callar, ni el chichi per a moltes flors. Formades el 2011 i amb centre d’operacions a Igualada, tenen molt clar que més que un grup és una necessitat. Amor i ràbia a parts iguals, una vàlvula d’escapament en forma de punkrock per corejar la banda sonora de les seves pròpies vides. Carrer en estat pur, des de les cloaques de la fàbrica okupada de Minvats fins als escenaris de qualsevol poble on es vulgui una mica de soroll. Com no podia ser d’una altra manera, ara venen amb una rialla d’orella a orella a presentar-nos el seu primer treball “Maqueta”. Un total de 7 batecs, caracteritzats per bones melodies i altes dosis de sentiment. Veus afilades com en aquells temes més elèctrics d’Anticuerpos, amb tornades que es claven en lo més profund i lletres amb vivències reals cantades en primera persona; de lluita, però també d’escopinades contra els sectors, encara, més tradicionalistes d’aquesta societat gris. La música, ni més ni menys: PunkRock! Instruments que sonen gràcies a hores i hores de local. La detonació ha estat gravada a STRK LAB i serà editada per Casa de la Música Records. El disc s’obra amb “No hay mañana”, una d’aquelles cançons que escoltes una sola vegada i el teu subconscient ja no pot esborrar. Lírica aguda i punyent; la veritat està en tu mateixa i el demà només pot estar en l’amor a la llibertat. Com en la segona pedrada “Me fui a ser feliz”, les paraules criden soles. A somiar en “mode repeat”. “Abierta” fa pujar la temperatura al roig viu, el seu propi crit homònim en forma d’himne. Amb “Hija de la locura” fan un gir més cap a la foscor, gaudint quan dormen els que no somien i afirmant que la nit i les bruixes són les seves aliades. “Despedida” és la balada d’amor i desamor on les metàfores disparen sentiments en forma de melodia. “Las medias tintas, no pintan nada”. “En ti” i “La credencial” tanquen aquesta primera carta de presentació al més pur estil Abiertas. Riure, sentir, viure! En ti! Si el feminisme té moltes cares, elles són la de la provocació, però a la vegada la de lluita, la del macarrisme, però sobretot la de la perseverança. “Ens agrada agradar i estimen estimar”. Filles de les bruixes que des de sempre han intentat cremar i, a la vegada, mares d’altres bruixes que tenen clar que mai ho aconseguiran. Quatre noies, amigues, gent senzilla i humil que han estat recolzant mil i una causes sempre que se’ls hi ha demanat. Del carrer i per al carrer, escapant dels rols i estereotips imposats, rebutjant ser simples objectes. Amb o sense purpurina, ara és el moment! Des d’avui, fins la mort, que l’amor sigui el futur i que la màxima sigui la llibertat. No hi ha demà, ABIERTAS HASTA EL AMANECER.

facebook.com/abiertashastaelamanecer @abiertas_amanecer Instagram Contacte: 686502537 / 646556417